Charles David Keeling

Charles David Keeling

Biografia
Naixement	20 abril 1928 Scranton (Pennsilvània)
Mort	20 juny 2005 (77 anys) Hamilton (Montana)
Causa de mort	Causes naturals  (Infart de miocardi )
Dades personals
Formació	Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign Universitat Northwestern
Activitat
Ocupació	químic, oceanògraf
Ocupador	Universitat de Heidelberg Universitat de Berna
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Associació americana per l'avanç de la ciència
Família
Fills	Ralph Keeling (en)
Premis (2005)  premi Tyler a l'assoliment ambiental (2001)  Medalla Nacional de Ciència (1993)  premi Blue Planet (1991)  Maurice Ewing Medal (en)  Beca Guggenheim  Membre de la Unió Geofísica Americana

Charles David Keeling (Scranton, 20 d'abril de 1928 - Hamilton, 20 de juny de 2005) fou un científic nord-americà que confirmà la proposició de Svante Arrhenius (1896) sobre la possibilitat de la contribució antropogènica a l'efecte hivernacle i a l'escalfament global.^[1][2] Per fer-ho va mesurar, enregistrar i documentar els nivells de concentració de diòxid de carboni en constant augment, des de l'Observatori de Mauna Loa.^[3]La corba de Keeling mesura l'acumulació progressiva de diòxid de carboni, un gas d'efecte hivernacle, a l'atmosfera.